TIC a l'aula: canvis a divers nivells: espai, rols, metodologia, etc. |
Ja hem parlat dels
beneficis que comporten les TIC a la societat en general i a l’Educació, en la formació de les
persones al llarg de tota la vida durant totes les entrades sota aquesta mateixa etiqueta, de les lleis educatives referents a les TIC
i una mica més enllà, del nivell de concreció de centre.
Tot això està prou
bé, però encara podem concretar una mica més, dins l’aula. Perquè no es tracta
només de ficar un ordinador a l’aula, o ensenyar als nens a fer servir l’ordinador
(accés), ni tan sols es tracta de fer servir un software “rèplica” del llibre
de text i de les fitxes (adopció-adaptació). Com diu Jordi Adell , la introducció de les TIC a l’aula és un procés que gaire bé pot durar de 3 a
5 anys, i contempla una sèrie de fases, el que s’anomena com ACOT.
Hem d’arribar a la innovació, encara que sigui personal,
no innovació universal, passant per l’apropiació. Deuen estar integrades dins
el currículum, i des de aquí, cercar la innovació per a desafiar les
estructures pedagògiques existents (Adell, 2008)
Analitzant el meu
propi procés, puc observar correlació entre el desenvolupament de les meves competències
TIC i les fases ACOT. Al llarg de la meva formació he hagut d’aprendre com fer
servir les eines tecnològiques per al lliurament de diversos treballs. Ja quan
estudiava fisioteràpia vaig haver d’aprendre a fer servir el programa Power
Point per la presentació de treballs (no per aprendre, encara que aprenia
mentre feia la feina), és a dir, a cavall entre adopció i adaptació. Diguem que
el canvi més gran va ser quan vaig començar els meus estudis de GEDI, a la
assignatura de didàctica i l’arribada a la meva vida dels blocs, per compartir
experiències reflexives i nodrir-se d’altres i del drive, és clar: maneres de
treballar que sense la tecnologia no serien possibles (apropiació). Això va a desmuntar
tota la meva manera de pensar sobre metodologia; jo vaig viure i veure altre
època, altre model pedagògic. És el pas d’un model tradicional, a un
constructivista integrada amb les TIC. Una fusió entre els continguts, la
pedagogia i la tecnologia, en benefici de l’educació. És el que s’anomena el
T-PACK. Oscar Tijeras (alumne de la UIB), en el seu bloc,
relaciona una experiència d’aula personal, un debat a classe, amb aquesta
metodologia, i esmenta els processos de associació d’aquests tres elements en
diverses parelles (com s’observa en el dibuix):
T-Pack, per http://tpack.org |
Ara estic en un
punt en el qual em plantejo, ja que s’aproxima el període de pràctiques a les
escoles, si seré capaç d’aplicar això dins l’aula amb els nens d’infantil. Crec
que la fase d’innovació la deix reservada a l’experiència, però no la descarto.
Doncs bé, Asorey i Gil donen una petita pinzellada al que poden ser els inicis
per començar amb les tic a l’aula d’Infantil, encara que crec que l’article aïllat
ens pot estancar a la fase d’adaptació esmentada abans.
Quadre confeccionat a classe, amb petites variacions en vermell |
És difícil no
estancar-se en aquesta fase, sobretot quan no has tingut un model referent
abans de com es pot fer, però per això està aquest aprenentatge col·laboratiu i
cooperatiu en xarxa, del qual aprens dels altres (afegint el teu punt personal
i contextualitzant a la teva situació). Llegint altres experiències de
professionals podem fer que el nostre punt de partida no sigui talment zero o
podem veure que més gent té les dificultats que nosaltres ens plantegem que
tindrem o que ja tenim. Com a exemple d’ús innovador de les TIC a l’aula, hem
vist a classe “caceres del tresor” (Adell, 2003):
Quadre confeccionat a classe |
A Infantil potser
podem aplicar-ho treballant en gran grup, i així els nens prenen un primer
model de com cercar, entendre la utilitat d’aquell aparell per obtenir
informació, de treball col·laboratiu i cooperatiu. Un exemple adaptat pot ser la
Webquest de la Bruja Truja (Esther García Ochoa, 2008, ens explica com es poden treballar diversesaspectes dins d’aquesta activitat)
Altres exemples
podem ser els treballs de geolocalització emprant el Google Earth (Adell,2008),
o, com varen fer els alumnes de l’escola de San Walabonso, en Niebla, que cercant en la xarxa van trobar molt pobre la definició que feien del seu
poble a la Wikipèdia, i van documentar-se i escriure una més completa (anècdota
contada per Adell, conferència “Les TIC a l’educació”, Eivissa, Nov. 2014).
Per acabar, no hem
d’oblidar aquest aprenentatge horitzontal (ja no vertical), no hem d'oblidar aprofitar el que
saben els alumnes (la qual cosa ajuda a partir dels seus coneixements previs, per establir una bona ZDP,
Vigotski), com ens conta que va fer Cristina Ordóñez (2011) la primera vegada que es va enfrontar amb una PDI a l’aula per una
substitució: els alumnes d’Infantil li van explicar com s’encenia i fins i tot
quines coses feien amb la PDI amb la mestra que Ordóñez substituïa.
Només cal afegir un consell, obrir els ulls i replantear-se en quina fase ens trobem, i com podem adreçar-nos cap a la innovació.
Fins una altre!
------------------------------------
Documentació:
Adell, J.(2003): Internet en el aula: a la caza del tesoro. Educ.
Revista Electrónica de tecnología Educativa. Num 16, Abril.
Asorey, E.; Gil, J. (2009): El placer de usar las TIC en el aula de
Infantil. CEE Participación Educativa, 12. Nov. Pag 110-119.
García, E. (2011): “El catillo de la bruja Truja”, una Webquest para Educación
Infantil y algo más. Publicat en: Hernández, J.; Pennesi, M.; Sobrino, D.;
Vázquez, A. (2011): Experiencias educativas en la aula del siglo XXI.
Innovación con TIC. Ed. Planeta, telefónica i Ariel, Madrid. [http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf]
Ordóñez, C.(2011): Mis primeros pasos con una PDI en el aula. Publicat en: Hernández,
J.; Pennesi, M.; Sobrino, D.; Vázquez, A. (2011): Experiencias educativas en la
aula del siglo XXI. Innovación con TIC. Ed. Planeta, telefónica i Ariel, Madrid.
[http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf]
No hay comentarios:
Publicar un comentario