jueves, 27 de noviembre de 2014

EVOLUCIÓ DE LES TIC EN LA LEGISLACIÓ EDUCATIVA

Temis, dama de la justícia, es modernitza. Lleis i TIC
Imatge pròpia
En primer ja parlava de lleis, lleis educatives en general. Parlava de la LGE i les seves aportacions respecte a la quantitat, passant per la LOGSE i la LOCE, per arribar a la LOE i les seves aportacions respecte a qualitat. Ara hauria d’afegir la LOMCE, que encara que paregui més antiga per tornar passes endarrere vers la igualtat de possibilitats per a tots, cronològicament li correspon anar ara. És curiós, vaig parlar de qualitat que cercava la LOE, i veig que ara amb la LOMCE haurien, potser, aclarir el que s’entén per qualitat. L’educació no és un negoci, és un dret; qualitat no vol dir rendibilitat financera.

En altres paises, com a Finlandia, no canvien tant el rumb de les seves polítiques educatives encara que canviï el govern, al contrari del que ens passa aquí a Espanya:
 “...la clase política dista de haver logrado un consenso que permita proteger al àmbito educativo de los vaivenes políticos y normatives que se producen en los cambios de legislatura...” (García Ruíz, M.J., 2011, 171) . 

Recordo de petita o de més jove, a la meva mare queixar-se de l’aparició d’una nova llei educativa justificant que, just quan començaven a conèixer-la i a manejar-la, la tornaven a canviar. Potser hauria estat millor fer-la evolucionar, en comptes de capgirar el rumb i tornar a començar. Aquests canvis en els governs i en les lleis, afecten també al projectes de llei referents a les TICs. Enguany, i concretament en aquesta assignatura toca tractar les polítiques respecte a les TIC.


Com veiem al quadre, l’evolució dels plantejaments amb les TIC han consistit, en primera instància, en introduir assignatures de informàtica al currículum, dotar de recursos i formar al professorat, així com el seu ús en tasques administratives i creació d’alguns softwares.  Es van crear programes concrets els quals han evolucionat en uns altres (Atenea en PNTIC) o han set destituïts per altres, dins la metodologia basada en EAO (ensenyament assistit per ordinador).  Després d’analitzar els seus resultats, i veient que no canviaven gran cosa, així com la coincidència de la crisi econòmica dels anys 90, el finançament es queda estancat.
Panorama a finals del segle XX, segons Area, 2006

Panorma al s.XXI, segons Area, 2006

Al segle XXI, davant la realitat social, apareixen nous programes destinats a impulsar la societat de la informació, ara el repte és dotar d’internet a les aules. Segons l’opinió del professorat (Area, Sanabria i Vega, 2013), valoren la dotació de recursos però admeten que no s’han provocat canvis substantius. Llavors, on és el problema? què està fallant?

Opinió del professorat, segons Area, Sanabria i Vega, 2013

Ja posava jo en sobreavís que no és suficient introduir la tecnologia, sinó que ha d’anar acompanyada d’un canvi de metodologia (entrada viatge en el temps, de primer). No obstant això, recordo quan, als primers anys de carrera de Fisioteràpia, els professors donaven les classes alguns en transparències i altres començaven a fer servir el Power Point. Fins i tot recordo els primers treballs en els quals havien de fer servir-ho per a la presentació de treballs. Evidentment, et quedava tot “més maco” però, reflexionant ara, veig que no produïa un canvi substancial en la manera d’aprendre, ni d'ensenyar. Ara ho veig, perquè l’ús que li donem a les TIC en algunes assignatures és substancialment diferent, prova d’això és el meu propi bloc. No és només "amb què" sinò "com", innovar no és fer el mateix amb suport digital; el que destaca a les TIC és la seva capacitat per posar en contacte gent, per fer possible aquest aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu amb sentit, més enllà dels murs de l'aula. Vos acordeu del PLE? Per llegir, per reflexionar, per compartir. Potser doncs, haurem de passar del TIC al TAC (Bloc Grupo Innovación), tecnologies dirigides capa al aprenentatge i el coneixement, innovació pedagògica.


A l’article 111 (bis) Tecnologies de la informació i la comunicació, de la LOMCE, apartat 5, insta a la utilització de les TIC com a mitjà didàctic apropiat i valuós, encara que no especifica com. Esmenta la consulta pròpia amb les comunitats autònomes. Pel que fa a les Illes Balears, trobem el programa Xarxipèlag 2.0, del 2010 (evolució del Xarxipèlag), anomenat pla de modernització educativa. Només el nom ja suggereix un canvi del model educatiu mitjançant les TIC. Aquest pla té com a objectius avançar en la millora del rendiment acadèmic i personal de l’alumne, afavorir la igualtat d’oportunitats d’accés a les tecnologies de la informació i a l’adquisició de competències digitals i impulsar la societat del coneixement, encara que comença per nivell superiors de primària i deixa de banda l’Educació Infantil.


Concretant encara més el nivell, als centres, s’ha de confeccionar un pla TIC, amb objectius clars, contextualitzat, que sigui viable i flexible i que estigui consensuat. Un pla TIC és “instrument de planificació integrat en el PE que persegueix fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integració de les TIC com a eina didàctica en els processos d’ensenyament-aprenentatge”. (Govern de Canàries, plan TIC)

Pla TIC, segons document del govern de Canàries


En aquest respecte, l’article 111 pareix prometedor, però em sembla que, amb les partides pressupostàries que destina el govern a l’educació, es quedi tot en una promesa atrapada en un paper i no en una realitat palpable. A més, les paraules que fan servir: "desenvolupament de les TIC com eines complementaries d'aprenentatge", com apunta Fernando Trujillo, deixen molt que desitjar. No són eines complementàries, haurien de ser un dels motors impulsors.



En fi, paciència amb les lleis.






Bibliografia
Area, M. (2006): Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologies de la información y comunicación al sistema escolar. Capítol publicat al llibre Sancho, J. (coord.): Tecnoligías para transformar la educación. AKAL/U.I.A., Mardid, pàgs. 199-232.
Area, M.; Sanabria, A.; Vega, A (2013): Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado. Revista Campus Virtuales, num.1, vol II. [http://www.revistacampusvirtuales.es/campusvirtuales/2/6.pdf]
García Ruíz, M.J. (2011): Contrastes de las cultures escolares finlandesa y espanyola. Rev. Española de Educación Comparada, 18. [http://www.uned.es/reec/pdfs/18-2011/06_garcia.pdf]
Gobierno de Canarias (s.d.): orientaciones para elaborar el plan de tecnologías de la información y la comunicación (Plan TI) en los centros educativos. [http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/5/DGOIE/PublicaCE/docsup/Orientaciones_planTIC.pdf]

No hay comentarios:

Publicar un comentario