Las TIC, ajuda a la relació família-escola

TIC, obrint portes a l'escola per a les famílies.

Les lleis educatives contemplen cada vegada més la importància de la participació de les famílies en els centres, participació com a valor bàsic (Aguilar i Leiva, 2012), però es feina dels docents donar el primer pas (Trujillo, 2011). A més, no ens hem d'estancar en la mera participació, la cooperació és un valor en alça (Aguilar i Leiva, 2012). Recordo quan era petita, que, com que la meva mare era professora en l’escola on jo anava, i la participació dels pares de manera més activa costava una mica, el meu pare va acabar participant en el Consell Escolar de dita escola (que per cert, jo en aquella època no tenia ni idea de què era ni per a què servia, només sabia que feien reunions de tant en tant). És clar que, en aquella època, la participació es limitava a presència física i notes divulgatives per escrit; les TIC encara no havien arribat. Abans hi havia el binomi família-escola, ara, amb l’aparició de les TIC, podem analitzar família-escola amb i en les TIC.

Per una banda tenim a les famílies, les quals, interessades en el desenvolupament del seu fill, mostren interès per rebre informació al respecte, i concretament davant les noves tecnologies, que formen part de la vida dels seus fill, tot i que hi ha diferències socioculturals en el ús de les TIC, i que el nivell d’estudis dels pares i mares influència en l’ús de les TIC per part dels seus fills (Ballesta i Cerezo, 2011), i de els mateixos.

Per l’altra banda està l‘escola, segon cercle de socialització de l’infant, i que comparteix amb la família el objectiu comú respecte al seu fill i propiciar al nen un bon desenvolupament per a la societat en la qual està immers: la societat de la informació i la comunicació. Per tant, un focus comú és l’ús que li donen els nens a les TIC, procurant un ús responsable. Alguns consells de l’ús de les TC en família, ja que a casa és on s’estableix el major temps d’interacció amb les TIC (Ballesta i Cerezo, 2011), els proposa Mel en una entrada de bloc en el 2008 titulada: “Ventajas del uso en família de las TIC”. Destacaria el fet de que els pares també ensenyin a navegar amb sentit crític (a l’escola també), col·locar l’ordenador en un espai comú per a gestionar-ho millor, i aprofitar l’impuls que ja existeix de les consoles per seleccionar jocs adequats i per a tota la família, per compartir estones d’oci familiar.  

I, com posar-se d'acord per dur a terme aquesta tasca comú de la manera més eficient i coherent possible? L’aliança, i les eines que faciliten aquesta tasca. Ja vaig comentar que dins la cara amable de les TIC podem destacar que es trenquen les barreres espai temps (Area, 2002), aprofitem-les. Al quadre s’esmenten experiències amb TIC en les quals participen les famílies. 

Quadre resum de les lectures del tema 6. Proporcionat a classe.

Com ja he esmentat, el professional és el que ha de donar la primera passa, tal i com explica gràficament Trujillo, mitjançant un pla en el qual l’ús de les TIC ajuda a dita feina: primer, han de conèixer a les famílies, les circumstàncies de cadascuna; segon, han d’informar a les famílies sobre el PEC (projecte educatiu de centre); tercer, s’ha de formar als pares (escoles de pares en la Web, comunitats d’aprenentatge); quart, s’ha de promoure la seva participació, invitar-les a realitzar alguna activitat; i quint, una mica més enllà, cercar la col·laboració i cooperació. El camí és llarg, però dóna per reflexionar en el cas de fer feina amb famílies, per veure en quin punt ens trobem. Jo personalment treballo a una associació de famílies amb nens i és cert que aprofitant l’avantatge d’alguns recursos tic per facilitar la comunicació amb ells, encara que pot ser, ara ho veig, podríem donar una passa més i avançar cap a la col·laboració.  

Altres experiències properes que he viscut en aquest respecte són: una, fa just dos dies, quan vaig presenciar com li arribava a la meva companya de feina un missatge de text informatiu de l’institut de la seva filla, per recordar que el divendres sí hauria classes. L’altre, a l’escoleta on vaig fer les pràctiques, on tenien un grup de WhatsApp d’aula, així com un bloc de centre on es posa informació general del centre, així com un recull de les activitats que s’han fet, i així els pares poden veure que es fa.

Em falta veure en primera persona alguna experiència per a la col·laboració, tot i que, gràcies a les noves tecnologies he pogut veure alguna. ;D  

Vídeo dels Alumnes de Lola Urbano.

--------------------------

Ballesta, J.; Cerezo, C. (2011): Familia y escuela ante la incorporación de las tecnologies de la información y la comunicación. Educación XXI. 14.2.

Aguilar, M.C.; Leiva, J.J. (2012): La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones educatives. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación. Nº 40, Enero.

Imatge pròpia, al fons, imatge de flicker 

TIC en Educació Infantil: Metodologia a l’aula

TIC a l'aula: canvis a divers nivells: espai, rols, metodologia, etc.

Per Irwin Intermediate School, on flicker.

Ja hem parlat dels beneficis que comporten les TIC a la societat en general i a l’Educació, en la formació de les persones al llarg de tota la vida durant totes les entrades sota aquesta mateixa etiqueta, de les lleis educatives referents a les TIC i una mica més enllà, del nivell de concreció de centre.

Tot això està prou bé, però encara podem concretar una mica més, dins l’aula. Perquè no es tracta només de ficar un ordinador a l’aula, o ensenyar als nens a fer servir l’ordinador (accés), ni tan sols es tracta de fer servir un software “rèplica” del llibre de text i de les fitxes (adopció-adaptació). Com diu Jordi Adell , la introducció de les TIC a l’aula és un procés que gaire bé pot durar de 3 a 5 anys, i contempla una sèrie de fases, el que s’anomena com ACOT.

 

Esquema per Gemma Tur

Hem d’arribar a la innovació, encara que sigui personal, no innovació universal, passant per l’apropiació. Deuen estar integrades dins el currículum, i des de aquí, cercar la innovació per a desafiar les estructures pedagògiques existents (Adell, 2008) 

Analitzant el meu propi procés, puc observar correlació entre el desenvolupament de les meves competències TIC i les fases ACOT. Al llarg de la meva formació he hagut d’aprendre com fer servir les eines tecnològiques per al lliurament de diversos treballs. Ja quan estudiava fisioteràpia vaig haver d’aprendre a fer servir el programa Power Point per la presentació de treballs (no per aprendre, encara que aprenia mentre feia la feina), és a dir, a cavall entre adopció i adaptació. Diguem que el canvi més gran va ser quan vaig començar els meus estudis de GEDI, a la assignatura de didàctica i l’arribada a la meva vida dels blocs, per compartir experiències reflexives i nodrir-se d’altres i del drive, és clar: maneres de treballar que sense la tecnologia no serien possibles (apropiació). Això va a desmuntar tota la meva manera de pensar sobre metodologia; jo vaig viure i veure altre època, altre model pedagògic. És el pas d’un model tradicional, a un constructivista integrada amb les TIC. Una fusió entre els continguts, la pedagogia i la tecnologia, en benefici de l’educació. És el que s’anomena el T-PACK. Oscar Tijeras (alumne de la UIB), en el seu bloc, relaciona una experiència d’aula personal, un debat a classe, amb aquesta metodologia, i esmenta els processos de associació d’aquests tres elements en diverses parelles (com s’observa en el dibuix):

T-Pack, per http://tpack.org

Ara estic en un punt en el qual em plantejo, ja que s’aproxima el període de pràctiques a les escoles, si seré capaç d’aplicar això dins l’aula amb els nens d’infantil. Crec que la fase d’innovació la deix reservada a l’experiència, però no la descarto. Doncs bé, Asorey i Gil donen una petita pinzellada al que poden ser els inicis per començar amb les tic a l’aula d’Infantil, encara que crec que l’article aïllat ens pot estancar a la fase d’adaptació esmentada abans.

Quadre confeccionat a classe, amb petites variacions en vermell

És difícil no estancar-se en aquesta fase, sobretot quan no has tingut un model referent abans de com es pot fer, però per això està aquest aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu en xarxa, del qual aprens dels altres (afegint el teu punt personal i contextualitzant a la teva situació). Llegint altres experiències de professionals podem fer que el nostre punt de partida no sigui talment zero o podem veure que més gent té les dificultats que nosaltres ens plantegem que tindrem o que ja tenim. Com a exemple d’ús innovador de les TIC a l’aula, hem vist a classe “caceres del tresor” (Adell, 2003):

Quadre confeccionat a classe

A Infantil potser podem aplicar-ho treballant en gran grup, i així els nens prenen un primer model de com cercar, entendre la utilitat d’aquell aparell per obtenir informació, de treball col·laboratiu i cooperatiu. Un exemple adaptat pot ser la Webquest de la Bruja Truja (Esther García Ochoa, 2008, ens explica com es poden treballar diversesaspectes dins d’aquesta activitat)

Altres exemples podem ser els treballs de geolocalització emprant el Google Earth (Adell,2008), o, com varen fer els alumnes de l’escola de San Walabonso, en Niebla, que cercant en la xarxa van trobar molt pobre la definició que feien del seu poble a la Wikipèdia, i van documentar-se i escriure una més completa (anècdota contada per Adell, conferència “Les TIC a l’educació”, Eivissa, Nov. 2014).

Per acabar, no hem d’oblidar aquest aprenentatge horitzontal (ja no vertical), no hem d'oblidar aprofitar el que saben els alumnes (la qual cosa ajuda a partir dels seus coneixements previs, per establir una bona ZDP, Vigotski), com ens conta que va fer Cristina Ordóñez (2011) la primera vegada que es va enfrontar amb una PDI a l’aula per una substitució: els alumnes d’Infantil li van explicar com s’encenia i fins i tot quines coses feien amb la PDI amb la mestra que Ordóñez substituïa.

Només cal afegir un consell, obrir els ulls i replantear-se en quina fase ens trobem, i com podem adreçar-nos cap a la innovació.

Fins una altre!  

 ------------------------------------

Documentació:

Adell, J.(2003): Internet en el aula: a la caza del tesoro. Educ. Revista Electrónica de tecnología Educativa. Num 16, Abril.

Asorey, E.; Gil, J. (2009): El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. CEE Participación Educativa, 12. Nov. Pag 110-119.

García, E. (2011): “El catillo de la bruja Truja”, una Webquest para Educación Infantil y algo más. Publicat en: Hernández, J.; Pennesi, M.; Sobrino, D.; Vázquez, A. (2011): Experiencias educativas en la aula del siglo XXI. Innovación con TIC. Ed. Planeta, telefónica i Ariel, Madrid. [http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf]

Ordóñez, C.(2011): Mis primeros pasos con una PDI en el aula. Publicat en: Hernández, J.; Pennesi, M.; Sobrino, D.; Vázquez, A. (2011): Experiencias educativas en la aula del siglo XXI. Innovación con TIC. Ed. Planeta, telefónica i Ariel, Madrid. [http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf]