Hola!
Aquí estic, sóc na
Felisa, de nou. Ja som a quart! Pareix mentida. Com passa el temps, sobretot
quan es mira cap enrere. I passa tan aviat que ja duem una setmana de classe i
ja vaig amb coses pendents. Un dels propòsits d’enguany, com de tots els anys,
és intentar anar al dia. Acabo d’arribar a la conclusió que sempre es tenen
coses a fer, sempre. I penso...arribaré a tenir alguna vegada la meva vida al
dia? Doncs, crec que no, mentre sigui “vida viva”. Per això diuen “no et deixis
per demà el que puguis fer avui”, per una banda, perquè pot ser demà no hi
puguis fer-la, per l’altra, perquè pot ser s’afegeixin més coses a fer.
I amb aquesta
reflexió em remet als principis d’aquest grau, on deia que aniríem donant
passes, poquet a poquet, com ses formiguetes, o pedra a pedra, com les
piràmides d’Egipte. Encara expectant per veure que aprendrem i quins reptes
tindrem en les noves competències a treballar amb les distintes assignatures i
esperant que sigui major el plaer dels nous aprenentatges que l’estrès per
totes les exigències requerides.
Així que...ànims
;D
Foto de Miguel, en Flicker, licència Creative Commons
No hay comentarios:
Publicar un comentario