LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

imatge pròpia...tecnologies

Conjectures a part, és una realitat, som a la societat de la informació i les noves tecnologies, amb la omnipresència de tecnologies digitals, globalització cultural, interactivitat, noves formes de codificació i accés a la cultura, etc (Area, 2002). Un llarg recorregut s’ha fet, des de el llenguatge, passant pels signes gràfics, la impremta, els medis electrònics i la digitalització (Adell, 1997), inclòs podrien parlar d’una passa més, la internet. Cert és que hi ha poblacions les quals no tenen un fàcil accés a les tecnologies, ja sigui pel regim polític que governa, el qual imposa (o intenta imposar) restriccions relacionats als continguts, ja sigui per ser-hi un país amb una economia pobra, que no permet l’accés a tota la població. Si em poso a pensar, en el recorregut des de petita, tampoc ho hagués imaginat així. Recordo l'ordinador del meu germà major, quan jo no arribava ni als 8 anys, els primers videojocs i que, encara que hi teniem aquest ordinador a casa, més endavant en fèiem els treball de classe a màquina d'escriure. El canvi d'aquestes tecnologies ha estat impressionant.  

Aquestes tecnologies també canvien la manera de veure i entendre les coses. Tot és més immediat, més interactiu, més innovador, es cerca la qualitat de imatge i so, influència més sobre els processos que sobre els productes (Adell, 1997, citant a Cabrero, 1996). Aquest aspecte és destacable, sobretot dut al àmbit educatiu, referent a l’avaluació, continuada i del procés.

Tornant a les tecnologies, hi ha controvèrsies i discursos al respecte. Crec que tots els discursos poden ésser possibles, de fet, en segons el moment de la meva vida, puc tenir un o un altre. Quan apareix alguna novetat tecnològica que no es maneja o quan estàs temps davant l'ordinador o la tablet i veus que el temps ha passat sense adonar-te i no has fet molta cosa profitosa. Es tracta doncs de veure les diverses cares. Com apunta Postman (1998): “for every advantage a new Technology offers, there is always a corresponding disadvantatge”. És a dir, cada avantatge, implica un inconvenient. És així com se originen aquest discurs abans esmentat i que empra, seguint a Echeverria, Area Moreira (2002): gent que veu un filó d’or per enriquir-se (discurs MERCANTILISTA), els que pensen que aquesta tecnologia hauria d’estar al servei del desenvolupament social i humà (discurs CRÍTIC-POLÍTIC), els que pensen que és gràcies a la tecnologia que la humanitat s’ha desenvolupat (discurs TECNOCENTRISTA), i el que veuen en la tecnologia una eina de control i destructora de valors i ideals (discurs APOCALÍPTIC).

Efectivament, hi ha aspectes positius, i d’altres negatius, una cara amable i una amarga de la societat de la informació (Area, 2002).

Imatge pròpia: cara amarble vs amarga

Imatge comuna de classe: producte de la primera flipped class. Lectura de Jordi Adell

Aquests problemes que impliquen les noves tecnologies, com la bretxa digital, el fluix permanent de informació, el canvi de text lineal a hipertext, i les noves exigències de formació ocupacional i estructures laborals, originen uns reptes per a superar aquestes dificultats. Es requereix d’un impuls educatiu per part de les institucions, per alfabetitzar a la població del segle XXI. I, com ha de ser aquesta alfabetització? Es parla ara d’una multialfabetització (Area, 2002):  en lectoescriptura, en comunicació audiovisual, en tecnologies digitals i en el maneig de la informació. Per aquest propòsit és necessari cultivar quatre grans dimensions: la instrumental, la cognitiva, la sociocomunicacional i la axiològica, és a dir, saber accedir a la informació, saber transformar-la en coneixement, saber comunicar-se i expressar-se, i usar-la democràtica i èticament.

Analitzant els reptes i comparant-los amb el que fem a classe, precisament és això. M’explicaré millor. A classe estem fent una modalitat educativa anomenada “flipped classroom”, és a dir, amb la informació penjada al moodle dels articles, hem d’extreure allò més rellevant, fent una anàlisi de la mateixa, expressar aquesta informació com a coneixement, per això está el blog, en el qual expressem les mateixes i les nostres reflexions referents al tema, amb aspectes significatius per a nosaltres, que fan l’aprenentatge més significatiu, principies pedagògics que ja sabem de cursos anteriors que hem de cercar. En nosaltres mateixos s’observen els canvis que menciona Adell (1997), a la seva lectura: Nous entorns d’aprenentatge, amb alumnes més actius, nous rols de les institucions educatives, ja que la mateixa universitat té educació a distància, nous rols per a docents i discents, amb els mestres que guien i orienten la feina desenvolupada d’aquestes “flipped sessions”, i nous materials d’ensenyament-aprenentatge, per exemple, amb la introducció dels temes que fan els professors de cada tema, en format audiovisual i penjat a moodle. Afegits als de Adell, trobem els que proposa Area (2002), que sembla que molts d’aquests seran les competències d’aquesta assignatura: integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, replantejant el currículum, i renovant concepcions i pràctiques pedagògiques; restaurar les finalitats i mètodes de l’ensenyament, amb nous rols per docents i alumnes, aprendre a aprendre, enfrontar-se a la informació, qualificar laboralment, prendre consciència, i per això es requereix un maneig tècnic, coneixement i habilitats específiques de la informació, valors i actituds adients, i emprar les tecnologies, no només com oci i consum, sinó com a eina d’expressió i de comunicació.

Imatge original de classe producte de flipped class modificada i completada. Esquema de lectura de Area.

Està a les nostres mans donar un ús adient a les noves tecnologies, i fer-les servir com a eina educativa, no pas com “millora” de les eines que ja havia, sinó com transformació de les metodologies i eines existents: no caiguem a usar-les com un llibre de text renovat. Aprofitent aquesta oferta informativa per anar a les fonts, a l’origen, i extreure el nostre propi coneixement.

Per aquesta mateixa raó, us comparteixo un document de n’Area a Slideshare.

Educar sociedad información: multialfabetismo from Manuel Area

Ens veiem en breu!


 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Bibliografia consultada Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de la tecnología de la información. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7, noviembre. http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html Area Moreira, M. (2002): Sociedad de la información, tecnologies digitales y educación. Tema 1. Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Laguna. http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf Postman, N. (1998): Five things we need to know about technological change. Talk delivered in Denver, Colorado. http://web.cs.ucdavis.edu/~rogaway/classes/188/materials/postman.pdf