Mi PLE, Octubre 2014

Una ullada al passat ...(PLE antic) (HDK)

Avui toca parlar de PLE. No és la primera vegada que parlo del PLE als meus blocs. Recordo el primer any dels estudis de GEDI, que van parlar de PLE. És més, van confeccionar el PLE del conjunt de la classe al començament i en acabar l’assignatura de Bases Didàctiques. Mai m’havia aturat a pensar en els meus processos d’aprenentatge, i menys encara en com són aquests gràcies a les tecnologies. Expressava la importància de que els mestres facin seves les eines del PLE i explicava què és un PLE, constatava tot el que el meu PLE s'havia ampliat, i, en acabar el curs, ja sabia que no era la fi del camí... 

Doncs bé, just aquest cap de setmana vinc d’un taller de cant, i la professora deia que les cançons s’han de reposar, s’han de dormir, per endinsar-les. Això és el que crec que m’està passant amb el PLE: Retrobar-me amb aquesta idea per tornar a aturar-me i reflexionar sobre la mateixa, ara més endinsada. Potser no hagi ampliat massa el meu PLE, però el trobo més consolidat, més definit.

El primer que vaig pensar al tornar a trobar-me i aturar-me a reflexionar sobre el meu PLE va a ser que no hi havia complert les meves propostes de primer, com començar a fer servir Twiter, cosa la qual no he aconseguit (és per això que està amb línia petita discontinua en el nou PLE, tinc l’eina, però no la faig servir per nodrir-me). Em sentia una mica culpable, o decebuda amb jo mateixa, però llegir a Adell i a Castañeda (2010), m’ha ajudat a reconciliar-me amb me mateixa: 

“El PLE és fruit de l’activitat de l’individu i de les seves eleccions, gusts i circumstàncies”*. 

Així que, es veu que aquesta eina, per exemple, de moment, ni m’acaba d’agradar, ni les circumstàncies de la meva vida són propícies per donar-li ús. Continuant amb les particularitats dels PLEs, aquests autors el defineixen com:

“Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona fa servir de forma assídua per aprendre” (Adell i Castañeda, 2010, pàg. 7; 2013, pàg. 15)*

(Un petit vídeo on explica gràficament què és un PLE)

És per aquesta mateixa raó que incloc eines i xarxes socials com Facebook, ja que el meu entorn el fa servir per compartir articles d’interès. O Skype, amb la qual he fet fins i tot reunions de feina.

Altra aspecte que vaig observar referent als PLE’s és la idea implícita d’aprenentatge autònom que tenen; aprenentatge per un mateix, i també aprenentatge per un mateix a través dels altres. Em sorprèn l’apunt que fan Adell i Castañeda (2010, 2011, 2013) sobre no tan fàcil diferenciació sobre els tipus d’aprenentatge formal, no formal e informal que comporten aquestes tecnologies, sobretot les eines de la web 2.0, dins l’entorn d’individu, fora de les parets. Però també crec que si es canvia la convenció d’aprenentatges propedèutics cap a la concepció d’aprenentatge o educació per a la vida, aquesta “fusió” queda més justificada: s’integren els àmbits d’aprenentatge. Un inconvenient que trobo, que a la vegada no és inconvenient, pot ser un repte, és el fet de que algunes eines o estratègies poden quedar oblidades a temporades, i que suposa un compromís dur-lo al dia. Crec que revisar els PLE de tant en tant, ajuda a ordenar i clarificar, pot ajudar a la formació permanent que es requereix avui en dia en qualsevol professió, també, per suposat, en els professors.

He de finalitzar dient que, com diuen Adell i Castañeda (2010), el PLE (virtual) és un concepte i manera d’usar internet per aprendre, que compren tres processos cognitius bàsics: llegir (en tots els formats), reflexionar i compartir. I observant les diferents eines i activitats que realitzo per aprendre, he de dir que el bloc és una de les més completes, ja que alberga en sí mateixa aquests tres processos, i du implícit l'ús d'altres eines amb les que donar forma a les teves reflexions i poder compartir-les en un mateix espai, o compartir les de altres persones. Permetre que la informació no estigui tant fragmentada, li dóna cos. A més, per ordenar aquesta informació i donar-li forma, has de cercar estratègies, és més senzill així, organitzant les idees prèvies de les que es vol parlar (gràcies Zineb, per les nostres converses sobre com organitzem el pensament dins el nostre cap i les reflexions sobre aprenentatge intercalades entre moments de treballs de classe...). Fins i tot, em serveix per veure la meva trajectòria d’aprenentatge, i per que així continuï, deixo el meu PLE actualitzat aquí, pot ser a l’espera de ser revisat per comprovar d’on empro les fonts per aprendre, quines estratègies faig servir per reflexionar, i amb quins comparteixo i amplio els meus coneixements.

Fins la setmana que ve!

*Traducció literal pròpia

-----------------

Bibliografia consultada:

Adell, J.; Castañeda, L. (2010) “Los entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje”. En Roig Vila, R. & Fiorucci, M. (Eds.) Claves para la investigación en innovación y calidad educatives. La integración de las tecnologies de la información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aules. Stumenti di ricerca per l’innovaziones e la qualitat in ámbito educativo. La Tecnologie dell’informazione e della Comunicaziones e l’interculturalità nella scuola. Alcoy: Marfil-Roma TRE Universita degli studi.

Adell, J.; Castañeda, L. (2011): El desarrollo professional de los docentesen entornos personales de aprendizaje (PLE). En Roig Vila, R. Y Laneve, C. (Eds.) La pràctica educativa en la Sociedad de la Información: Innovación a través de la investigación/ La pràctica educativa nella Società dell’informazione: Linnovazione attraverso la ricerca. Alcoy: Marfil. 83-95

Adell, J.; Castañeda, L. (2013): Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para el ecosistema educativo en red. Ed. Marfil, Alcoy.


Imatge:
Hartwig-HKD: Past Time

Web 2.0…transformació del rol docent?

Cada escenari, els seus rols
(Imatge pròpia, fotògrafa: Patricia Pinar)

La societat canvia, les necessitats dels ciutadans per a desenvolupar la seva plena ciutadania són diferents, i per tant, l’educació que rebran per enfrontar-se a aquesta nova societat a d’adequar-se a aquests canvis, és a dir, ha de canviar. Aquest canvi afecta, per tant a tota l’estructura pedagògica al seu voltant, a les metodologies, a les eines, als alumnes, així com també als docents. Canviem de escenari, per tant canviem de rol.

Cabero (2009) parla de la peculiaritat d’aquestes noves generacions, dels natius digitals o la generació Einstein, fent referència als processos cognitius que ara es duen a terme, a la forma d’entendre i interactuar amb el medi ambient, de processar la informació de manera més creativa i multidisciplinar. Aquesta nova visió, afegida al fet de que la informació ens arriba de manera diferent, més fragmentada, de fons més variades, repercuteix en el rol que ha de desenvolupar el docent, ja no posseïdor únic ni font única del coneixement. Ara necessitem un penell que ens dirigeix. L'exemple més clar d'aquesta intoxicació és la que vaig a expressar al principi de curs, en l'entrada de presentació, on ja anava endarrerida i pensant que mai s'acaben les coses per fer.

Anàlogament la tecnologia també ha anat evolucionant. Hem passat de la web 1.0 a la web 2.0, d'una tecnologia entesa més bé com una eina, estàtica, textual i orientada des d'uns experts cap a la resta, a una manera de veure la tecnologia no només com a una eina, sinó una actitud (Cabero, 2009), la qual és més dinàmica, senzilla e intuïtiva, permetent així el seu ús per part dels internautes, quins adquireixen el protagonisme, on importen les persona que li donen ús, no les eines en sí, i la seva interacció, la seva participació, que origina continguts realitzats de forma col·lectiva. L'esquema fet a classe concentra definició i característiques.. La Dra. Inmaculada Maiz (2009) destaca aquesta interconectivitat i la interactivitat con el valor de la Web 2.0.

Web 2.0. Esquema Elaborat a classe

Aquest vídeo explica gràficament el canvi de Web 1.0 a Web 2.0:

La veritat és que jo abans de la web 2.0 no en feia servir massa l'ordinador, i el que feia era treballs amb Word o presentacions en Power Point, entregades o exposades en "petit comité" i, encara que la informació no era tan aclaparant, he de reconèixer que també angoixava el fet de manejar-la, ja que la seva obtenció era més dificultosa i duia molt de temps la seva recerca. És aquí on es veu un gran canvi amb la web 2.0, compartit en tots els àmbits: la informació no sorgeix d’una font cap a la resta, sorgeix de diverses fonts que arriben a la resta, aquesta informació és processada i origina noves perspectives conjugant diferents fonts d’informació. Llavors, què és el que passa a l’educació (o hauria de passar)? Si el mestre (o el llibre de text) no és la “il·lustre” font de sabiduria i coneixement, sinó que els alumnes reben informació de diverses fonts i elaboren el seu propi coneixement, el qual no és “embotit” dins el cap a força d’exposició, sinó elaborat a partir d’anàlisis i reflexió (individual o compartida), on queda la figura del mestre? Quin ha de ser el seu rol i les seves funcions?

Evidentment, responent a la pregunta inicial que dona títol a aquesta entrada, el rol docent sí sofreix una transformació dins d’aquesta educació actual, l’Educació 2.0.

Web 2.0 i Educació. Esquema confeccionat a classe, en conjunt

Les “missions” del docent podrien dir que estarien, generalitzant, en donar coherència (Siemens,2010; traducció de Roselló, 2014), ja sigui al món en el que vivim o a les pròpies accions de l’infant (Aucouturier), així com a aquest bombardeig d’informació fragmentada; en un món digital, cal adquirir competència digital (Maiz, 2009, Cabero 2006). Així el mestre ha de facilitar aquesta alfabetització digital, segons Cabero (2006, rescatat per Maiz, 2010), competència en el maneig tècnic, en la gestió de la informació, en valors i actituds i en expressió i comunicació. Endinsant-nos una mica més, les relacionades amb rols anteriors, com pot ser model a imitar, animador, recolzament, guia, sintetitzador (Siemens, 2010), i en part orientades cap a resoldre les crítiques que s’originen de la utilització d’aquest web 2.0 (Cabero, 2008) quan apunta que no és el mateix utilitzar que participar, cosa la qual implica una ensenyança o educació al respecte, aquí entra el docent presentant situacions per a que els alumnes puguin adonar-se d’aquesta diferència i sàpiguen com fer servir aquestes. Davant la gran quantitat d’informació, és possible no discriminar el que verdaderament és rellevant, aquí de nou orienta el mestre. Aquest vídeo de Youtube ens parla de reptes del docent de cara als seus alumnes, com no perdre's en el torrent d'informació, així com ajudar-los a no perdre qualitat en les seves creacions, entre altres:





Llavors, també estaria per estimular i afavorir la construcció de coneixement, que no es quedi en simple accés a la informació, sinó orientar, si cal, el debat i la reflexió. Així el mestre no només capacita en l’ús tècnic de les TIC, que es correspondria una mica amb la part pràctica d’aquesta assignatura), sinó que guia, orienta i dissenya escenaris d’aprenentatge, que vendria a ser la part teòrica d’aquesta assignatura, en la qual ens proporcionen les informacions adients per a que nosaltres seleccionem el rellevant, ho posem a debatre i després de reflexionar, exposen aquest coneixement aquí mateix, al bloc, per compartir-lo amb el món. El fet d’exposar-lo en xarxa, també és per escoltar opinions que posen en tela de judici el que dic, o afegeixen noves perspectives, per anar matisant els coneixements, meus i dels que ho llegeixin. Tornant a Siemens (2010), exposa set rols dels mestres en entorns d’aprenentatge en xarxa:

La primera és amplificar, relatiu al que ressalta Suárez en parlar dels fluixos de comunicació en xarxa i, cita, “Castells denomina autocomunicación de masas”. El mestre (i altres persones de la xarxa) comparteix en xarxa un document o article que troba interessant. Per aquest respecte, trobo necessari que els seus alumnes el segueixin en la xarxa per veure aquesta informació a la que el docent vol destacar. Em recorda als re-tweets de la nostra professora. Això es relaciona amb la presència duradora, la qual cosa implica, des de el meu punt de vista, una gran responsabilitat i compromís per part dels docents, ja que les seves actuacions fan de model d’ús adequat en el camp educatiu d’aquestes eines, rol que Siemens esmenta com “modela”, la qual cosa pot “ressonar” a corrents conductistes psicològiques, encara que jo el trobo més bé com a un aprenentatge vicari, més prop dels cognitivistes (per a més informació de concepcions del procés d'aprenentatge i la seva influència en l'escola, os remet a una entrada antiga meva de psicologia de l'educació).

Altre dels rols és el de curador o expert en els artefactes que se exhibeixen, i estic d’acord en part, ja que implica una necessitat de professionalització dels docents, però també crec que en alguns moments, pot ser el docent el que ofereix una proposta o problema a resoldre amb unes eines, però hi hagi algun alumne que sàpiga o arribi a saber coses que pugui compartir amb la resta, i que el docent desconegués, canviant el rol de docent a discent i enriquint-se d'aquest aprenentatge compartit. Encara que en aquest cas, sí hagués començat obrint el camí. El que passa ara és que...on deixem això de partir dels interessos del infant (o alumne)? És clar que el docent ajuda a entendre i donar sentit a la societat, però si no vol allunyar-se dels seus alumnes, no pot començar una ruta a la qual els seus alumnes no han arribat encara, o que no volen encara explorar, ja que han vist un altre camí que el crida més l'atenció. De les relacions mestre-alumne ja vaig parlar fa dos anys en una entrada de bloc on ressaltava la importància de mantenir l'interès i la motivació dels alumnes

També parla Siemens de Englobar i filtrar, i és que amb tanta informació de fonts diferents, s’ha de seleccionar el més rellevant dels diversos camps i relacionar-los; ha de donar com a resultat un coneixement enllaçat i ben estructurat en els nostres esquemes mentals. Per una banda, crec que això és feina de cadascú, és el procés d’apropiació del que ens parla  matiz (2009, 188), encara que el mestre sí pot anar comprovant que aquesta estructura es construeix adientment, com exposa Siemens (2010): “revelar la estructura de contenido y conversación del curso a medida que éste se desarrolla, no definir-la por anticipado”. Clar, el que passa és que els objectius sí deuen estar definits per anticipat, trobo jo. (Per més informació envers aquests rols podeu anar al bloc de n’Eva María Roselló, on comparteix la traducció de l’article).  

Doncs bé, crec que queda reflectit el canvi que han de fer els docents, no només en el seu rol respecte als seus alumnes, sinó en la seva pròpia manera de continuar aprenent en la seva vida, i la importància d’aquesta professionalització docent per a buscar l’excel·lència i per a ajudar als seus alumnes a adquirir competències per resoldre els problemes que la vida de la societat on viuen els hi vagi plantejant. Però...com fer tot això? La pròxima setmana os parlaré dels PLEs o entorns personals d’aprenentatge, espero que puguin donar una pista de com enfrontar aquesta qüestió.

Per acabar, un vídeo del rap de l'Educació 2.0, amb els alumnes demanant una educació coherent amb la seva realitat 

Fins un altre dia!

------------------------------------------------

Cabero, J. (2009): Educación 2.0. ¿marca, moda o nueva visión de la educación?. Venezuela. Cap 1 de “El uso de la Web en la Sociedad del conocimiento. Investigación e implicacions educatives”.

Maiz, I. (2009): Implicaciones educatives de herramientas tecnológicas de la web 2.0. Venezuela. Cap 8 de “El uso de la Web en la Sociedad del conocimiento. Investigación e implicacions educatives”.

http://tecnologiaedu.us.es/tecnoedu/images/stories/castanio20.pdf

Sangrà Morer, Albert (2014): La función educativa del “otro” en red. El país, Blogs Sociedad. Autor invitado: Suàrez, C.

http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html

Roselló, E.M. (20014): Llavors que crèixen. Bloc Aprendre és crear. http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

imatge pròpia...tecnologies

Conjectures a part, és una realitat, som a la societat de la informació i les noves tecnologies, amb la omnipresència de tecnologies digitals, globalització cultural, interactivitat, noves formes de codificació i accés a la cultura, etc (Area, 2002). Un llarg recorregut s’ha fet, des de el llenguatge, passant pels signes gràfics, la impremta, els medis electrònics i la digitalització (Adell, 1997), inclòs podrien parlar d’una passa més, la internet. Cert és que hi ha poblacions les quals no tenen un fàcil accés a les tecnologies, ja sigui pel regim polític que governa, el qual imposa (o intenta imposar) restriccions relacionats als continguts, ja sigui per ser-hi un país amb una economia pobra, que no permet l’accés a tota la població. Si em poso a pensar, en el recorregut des de petita, tampoc ho hagués imaginat així. Recordo l'ordinador del meu germà major, quan jo no arribava ni als 8 anys, els primers videojocs i que, encara que hi teniem aquest ordinador a casa, més endavant en fèiem els treball de classe a màquina d'escriure. El canvi d'aquestes tecnologies ha estat impressionant.  

Aquestes tecnologies també canvien la manera de veure i entendre les coses. Tot és més immediat, més interactiu, més innovador, es cerca la qualitat de imatge i so, influència més sobre els processos que sobre els productes (Adell, 1997, citant a Cabrero, 1996). Aquest aspecte és destacable, sobretot dut al àmbit educatiu, referent a l’avaluació, continuada i del procés.

Tornant a les tecnologies, hi ha controvèrsies i discursos al respecte. Crec que tots els discursos poden ésser possibles, de fet, en segons el moment de la meva vida, puc tenir un o un altre. Quan apareix alguna novetat tecnològica que no es maneja o quan estàs temps davant l'ordinador o la tablet i veus que el temps ha passat sense adonar-te i no has fet molta cosa profitosa. Es tracta doncs de veure les diverses cares. Com apunta Postman (1998): “for every advantage a new Technology offers, there is always a corresponding disadvantatge”. És a dir, cada avantatge, implica un inconvenient. És així com se originen aquest discurs abans esmentat i que empra, seguint a Echeverria, Area Moreira (2002): gent que veu un filó d’or per enriquir-se (discurs MERCANTILISTA), els que pensen que aquesta tecnologia hauria d’estar al servei del desenvolupament social i humà (discurs CRÍTIC-POLÍTIC), els que pensen que és gràcies a la tecnologia que la humanitat s’ha desenvolupat (discurs TECNOCENTRISTA), i el que veuen en la tecnologia una eina de control i destructora de valors i ideals (discurs APOCALÍPTIC).

Efectivament, hi ha aspectes positius, i d’altres negatius, una cara amable i una amarga de la societat de la informació (Area, 2002).

Imatge pròpia: cara amarble vs amarga

Imatge comuna de classe: producte de la primera flipped class. Lectura de Jordi Adell

Aquests problemes que impliquen les noves tecnologies, com la bretxa digital, el fluix permanent de informació, el canvi de text lineal a hipertext, i les noves exigències de formació ocupacional i estructures laborals, originen uns reptes per a superar aquestes dificultats. Es requereix d’un impuls educatiu per part de les institucions, per alfabetitzar a la població del segle XXI. I, com ha de ser aquesta alfabetització? Es parla ara d’una multialfabetització (Area, 2002):  en lectoescriptura, en comunicació audiovisual, en tecnologies digitals i en el maneig de la informació. Per aquest propòsit és necessari cultivar quatre grans dimensions: la instrumental, la cognitiva, la sociocomunicacional i la axiològica, és a dir, saber accedir a la informació, saber transformar-la en coneixement, saber comunicar-se i expressar-se, i usar-la democràtica i èticament.

Analitzant els reptes i comparant-los amb el que fem a classe, precisament és això. M’explicaré millor. A classe estem fent una modalitat educativa anomenada “flipped classroom”, és a dir, amb la informació penjada al moodle dels articles, hem d’extreure allò més rellevant, fent una anàlisi de la mateixa, expressar aquesta informació com a coneixement, per això está el blog, en el qual expressem les mateixes i les nostres reflexions referents al tema, amb aspectes significatius per a nosaltres, que fan l’aprenentatge més significatiu, principies pedagògics que ja sabem de cursos anteriors que hem de cercar. En nosaltres mateixos s’observen els canvis que menciona Adell (1997), a la seva lectura: Nous entorns d’aprenentatge, amb alumnes més actius, nous rols de les institucions educatives, ja que la mateixa universitat té educació a distància, nous rols per a docents i discents, amb els mestres que guien i orienten la feina desenvolupada d’aquestes “flipped sessions”, i nous materials d’ensenyament-aprenentatge, per exemple, amb la introducció dels temes que fan els professors de cada tema, en format audiovisual i penjat a moodle. Afegits als de Adell, trobem els que proposa Area (2002), que sembla que molts d’aquests seran les competències d’aquesta assignatura: integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, replantejant el currículum, i renovant concepcions i pràctiques pedagògiques; restaurar les finalitats i mètodes de l’ensenyament, amb nous rols per docents i alumnes, aprendre a aprendre, enfrontar-se a la informació, qualificar laboralment, prendre consciència, i per això es requereix un maneig tècnic, coneixement i habilitats específiques de la informació, valors i actituds adients, i emprar les tecnologies, no només com oci i consum, sinó com a eina d’expressió i de comunicació.

Imatge original de classe producte de flipped class modificada i completada. Esquema de lectura de Area.

Està a les nostres mans donar un ús adient a les noves tecnologies, i fer-les servir com a eina educativa, no pas com “millora” de les eines que ja havia, sinó com transformació de les metodologies i eines existents: no caiguem a usar-les com un llibre de text renovat. Aprofitent aquesta oferta informativa per anar a les fonts, a l’origen, i extreure el nostre propi coneixement.

Per aquesta mateixa raó, us comparteixo un document de n’Area a Slideshare.

Educar sociedad información: multialfabetismo from Manuel Area

Ens veiem en breu!


 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Bibliografia consultada Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de la tecnología de la información. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7, noviembre. http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html Area Moreira, M. (2002): Sociedad de la información, tecnologies digitales y educación. Tema 1. Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Laguna. http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf Postman, N. (1998): Five things we need to know about technological change. Talk delivered in Denver, Colorado. http://web.cs.ucdavis.edu/~rogaway/classes/188/materials/postman.pdf

PRESENTACIÓ

Hola!

Aquí estic, sóc na Felisa, de nou. Ja som a quart! Pareix mentida. Com passa el temps, sobretot quan es mira cap enrere. I passa tan aviat que ja duem una setmana de classe i ja vaig amb coses pendents. Un dels propòsits d’enguany, com de tots els anys, és intentar anar al dia. Acabo d’arribar a la conclusió que sempre es tenen coses a fer, sempre. I penso...arribaré a tenir alguna vegada la meva vida al dia? Doncs, crec que no, mentre sigui “vida viva”. Per això diuen “no et deixis per demà el que puguis fer avui”, per una banda, perquè pot ser demà no hi puguis fer-la, per l’altra, perquè pot ser s’afegeixin més coses a fer.

I amb aquesta reflexió em remet als principis d’aquest grau, on deia que aniríem donant passes, poquet a poquet, com ses formiguetes, o pedra a pedra, com les piràmides d’Egipte. Encara expectant per veure que aprendrem i quins reptes tindrem en les noves competències a treballar amb les distintes assignatures i esperant que sigui major el plaer dels nous aprenentatges que l’estrès per totes les exigències requerides.

Així que...ànims

;D

Foto de Miguel, en Flicker, licència Creative Commons